Més de 1.500 persones es van reunir a l’auditori Fòrum de Barcelona per escoltar les intervencions d’aquest investigador de renom mundial.

L’acte, promogut per l’empresa Lifescan i amb la col·laboració de l’Associació de Diabètics de Catalunya (ADC) va comptar amb les intervencions, a més del professor Sòria, de Montserrat Soley (presidenta ADC), d’Antoni Medina (Lifescan) i del doctor José J. Navas, director del Pla de Recerca en Ciències de la Salut de la Generalitat de Catalunya.

Entre els assistents –la gran majoria persones amb diabetis- podem detallar representants de les associacions de diabètics de Cartagena, Cantàbria, Illes Balears, Illes Canàries, Castella i Lleó…així com el president de la FEDE (Federación de Diabéticos Españoles) Rafael Sánchez.

En les seves dues conferències, el professor Bernat Sòria, amb un to u un vocabulari molt divulgatius i fàcils d’entendre per part de persones no avesades al llenguatge científic, va informar de l’evolució de la recerca en els àmbits tractats i els passos que ell i el seu equip porten a terme en l’actualitat.

• Sòria va declarar que “l’objectiu clínic prioritari és millorar la qualitat de vida de les persones diabètiques, i la recerca amb cèl·lules mare ens permet analitzar els processos no només d’emmalaltir, sinó d’alleugerir, que és més important”

  Sòria va afirmar que “si bé l’àmbit de recerca és ampli, els millors resultats s’estan donant en el camp de la diabetis. Ara mateix estem treballant en experiments de diferenciació de cèl·lules mare per obtenir cèl·lules productores d’insulina”.

  Aquesta temes són els que més interès i expectació desperten actualment entre el col·lectiu diabètic. S’està demostrant que la recerca amb cèl·lules mare pot ajudar a combatre certes limitacions d’aquesta malaltia, així com per exemple evitar el subministre d’insulina injectada.

  No obstant Sòria va ser prudent, donat que “encara no podem parlar de dates. El més important és donar esperança. No es pot dir ni com ni quan serà una realitat, però sí cal que continuem investigant per poder donar resposta a aquestes preguntes”.

• En la primera conferència, el Professor Sòria va exposar les característiques del Trasplantament d’illots Pancreàtics (TIP) i la seva situació actual, que pot ser resumida com segueix:
  1. Cada diabètic necessita rebre uns 10.000 illots/Kg de pes per tenir una resposta efectiva, es a dir, normalitzar la glucèmia permanentment. Un adult de 60 kg necessita una aportació d’uns 600.000 illots.

  2. Actualment s’extreuen de cada pàncrees de cadàver uns 300.000 illots útils, el que significa que cada trasplantament necessita 2 donants.

  3. El TIP atura la progressió de les complicacions i aquesta és el principal avantatge de la teràpia, més que la independència de la insulina.

  4. L’alliberament de la insulina i de la tirania de l’autocontrol (anàlisis, horaris, restricció de menjars, etc.) es viuen pel pacient com un somni daurat, unes “autèntiques vacances”. No obstant, passats 5 anys dels primers trasplantaments realitzats amb el protocol d’Edmonton, només un 10 % dels pacients romanen totalment lliures d’insulina. Malgrat tot, un 80 % d’ells manté una diabetis més estable gràcies a mantenir alguna secreció d’insulina, el que millora la seva qualitat vida i retarda les complicacions.

  5. Els principals problemes del TIP per a la seva implantació massiva són la insuficiència de donants i la necessitat de sotmetre’s a un tractament inmunosupressor de per vida. Això el fa inviable per a la seva aplicació en moltes persones (entre elles els nens i nenes) fins que no quedin resoltes les reaccions de rebuig.

  6. El TIP és una teràpia encara en desenvolupament i, per tant no està inclosa entre les prestacions de la sanitat pública a Espanya.

• En la seva segona conferència el Professor Bernat Sòria va tractar el difícil tema dels embrions humans com a font de cèl·lules mare, exposant els principis ètics i científics sobre els quals s’assenta la utilització d’aquells en aquest camp de la Medicina. A continuació va exposar amb el rigor i la prudència propis d’un científic de renom però amb la senzillesa del magnífic comunicador que és i la delicadesa digna del públic que escoltava, l’estat actual de l’ús de les cèl·lules mare (CM):
  1. No hi ha ni hi pot haver prou donants per efectuar tots els TIP que es necessiten, donades les actuals taxes d’incidència de la diabetis.

  2. L’any 2000 Sòria i el seu grup van publicar el famós experiment en el que van implantar en ratolins diabètics diversos clons de cèl·lules productores d’insulina obtingudes a partir de cèl·lules mare embrionàries, aconseguint la normalització de la glucèmia en tots els ratolins en 24 hores. Encara que un 40% dels animals van tornar a tenir hiperglucèmia, el 60 % restant va mantenir glucèmies normals durant les 42 setmanes que va durar l’assaig (un ratolí viu unes 120 setmanes).

  3. Des d’aleshores intenten obtenir cèl·lules productores d’insulina a partir de cèl·lules embrionàries humanes, però també estan explorant altres possibilitats, com utilitzar cèl·lules mare adultes que facin la funció de la cèl·lula beta i enganyar així el sistema immunològic, evitant el rebuig.

  L’equip de Sòria i d’altres estan intentant resoldre els problemes de rebuig, però també perfeccionar mentrestant els sistemes d’obtenció d’illots de cadàver, per intentar assolir la relació 1 donant/1 receptor.

  Encara que s’ha publicat un cas de donació de pàncrees inter vivos (vegeu notícia de 19-04-2005 a www.sodicar.com) avui no es considera viable aquesta tècnica per condicionants ètics i científics.

  Mentre les teràpies es perfeccionen i es resolen els problemes actualment plantejats, és prioritari que el pacient amb diabetis es cuidi estrictament per arribar en les millors condicions físiques al moment en el qual el TIP sigui un tractament establert.

• Per la seva part, Montserrat Soley, presidenta de l’ADC, manifestava al col·lectiu diabètic la importància d’aquestes conferències per que les persones continuïn sent informades sobre els avenços en la recerca cel·lular i de l’ajuda que pot significar en la millora de la qualitat de vida de les persones diabètiques.

  La conferència va ressaltar la importància que el pacient porti un bon control de la malaltia per evitar les complicacions cròniques que deriven de la diabetis, donat que “qualsevol avenç per petit que sigui, transmet optimisme en una malaltia com aquesta, amb la qual cal conviure-hi de per vida.

• La Jornada va ser clausurada pel Doctor José. J. Navas, Director del Pla de Recerca en Ciències de la Salut, de la Generalitat de Catalunya.

  El Dr. Navas va tancar aquesta jornada afirmant que si bé Espanya no es troba entre els primers llocs en investigació de medicina regenerativa “gràcies al treball de centres com el d’Andalusia o Catalunya estem cada vegada més a prop de la primera fila”.

Finalment, des de l’ADC volem agrair l’esforç fet per l’empresa farmacèutica Lifescan en el camp, tan necessari, de la divulgació sobre els treballs científics.

Tan de bo això serveixi d’exemple davant la resta del món empresarial i segueixi els seus passos, tot veient en el col·lectiu de les persones amb diabetis no uns usuaris passius i acrítics sinó persones amb ganes de conèixer i rebre informació fidedigna en tot allò que fa referència a la malaltia amb la qual no té més remei que conviure. Tots esperem que algun dia, sense falses expectatives, la diabetis pugui ser guarida.

Informe elaborat a partir de fonts pròpies, i amb l’afegitó de textos redactats per Lifescan i per Sodicar (Sociedad de Diabéticos de Cartagena y su comarca) www.sodicar.com

Tornar al Menú de Notícies