Volem informar l’opinió publica i a la molta gent que personalment se’ns ha adreçat interessant-se per l’estat de tramitació d’aquest recurs:

Per INTERLOCUTÒRIA de data 23 de maig d’enguany s’ha donat trasllat al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, a fi que contesti la nostra demanda, en el termini de 20 DIES hàbils.

Val a dir que arran de la tramitació de la mesura cautelar seguida, els arguments citats per Lletrat de la Generalitat en cap cas no poden prosperar. Sense voler fer un judici paral•lel i mostrant l’absoluta confiança a l’administració de Justícia, volem rebatre les afirmacions fetes fins ara:

1. La diabetis mellitus com a causa d’exclusió mèdica no és cap novetat introduïda per la present convocatòria. Es tracta d’un impediment que ha figurat en totes les convocatòries d’accés al cos de Mossos d’Esquadra. És una pràctica administrativa formada i consolidada en l’àmbit de la meva representada, sense que hagi merescut cap retret judicial.
   • Precisament per això acudim a la via judicial. Perquè les promeses de l’administració que es canviarien les Bases, es quedaven en això promeses.

2. És un criteri que s’aplica igualment a la resta de cossos policíacs.
   • Això no és argument perquè es mantingui. A més, hi ha altres CC.AA. com la basca, que estan duent a terme iniciatives parlamentàries i judicials per l’exclusió per ser ertzaina. Sempre hem d’anar al remolc d’altres? No podem ser una CC.AA. valenta i avançada?

3. En el cas de l’obtenció del permís de conduir de la classe B també hi han condicions restrictives.
   • Cal recordar que estem lluitant perquè no sigui un permís extraordinari sinó ordinari, però en tot cas les restriccions cada cop són més petites. Perquè no pren exemple al Departament d’Interior?

4. La fonamentació és la necessitat de garantir que es pugui desenvolupar amb plena satisfacció les tasques policíaques. A hores d’ara és una malaltia que exigeix un control estricte i continuat, fins el punt que en ocasions podria significar una desatenció puntual a la tasca policíaca encomanada
   • No hi ha proves que no pugui fer de tot. A més, si hi hagués algun cas aïllat i concret que no pogués, se’l podria excloure, però no deixar-li accedir NO.

5. Les situacions complexes i estressants a les quals s’ha d’enfrontar un policia en la seva tasca habitual pot generar descompensacions en els nivells de sucre a la sang, les quals al seu torn podrien derivar en complicacions que posaria en risc el bon funcionament del servei policíac.
   • Es que la majoria d’ocupacions, feines, estudis, pràctiques quotidianes no són complexes i estressants? Seguint aquest raonament quantes feines ens haurien d’estar vetades?