Per part dels grups parlamentaris hi han intervingut les diputades i els diputats següents: Meritxell Borràs (CiU) Caterina Mieras (PSC) Uriel Bertran (ERC), Belén Pajares (PP), Lluís Postigo (ICV) i José Domingo (Mixt)

Tots ells han valorat molt positivament la tasca que fa l’ADC i han repassat els temes que la presidenta ha esmentat com són ara: el desequilibri territorial en l’atenció sanitària, les restriccions el lliurament del material necessari per a l’autocontrol, la necessitat d’ampliar l’atenció amb podòlegs i psicòlegs, etcètera.

Dos temes han estat especialment repetits pels portaveus i han estat la problemàtica dels nens amb diabetis a la seva escola i la cada vegada més gran manca d’endocrinòlegs i d’educadores en diabetis en la sanitat pública. Tots els grups s’han compromès a fer els contactes necessaris per ajudar-nos a resoldre-ho.

Finalment, tothom també ha acceptat la nostra petició de fer d’aquesta compareixença un primer contacte d’una futura relació molt estreta entre l’Associació i tots els grups parlamentaris amb l’objectiu de treballar conjuntament per millorar la vida de les persones amb diabetis.

L’ADC ha lliurat a cada membre de la comissió una carpeta amb material editat per l’associació. Especialment comentat i ben rebut ha estat el calendari 2007 fet per Sweet Catalunya, el grup de joves de l’ADC.

Barcelona, 21 de juny de 2007

Fins aquí el balanç de la compareixença al Parlament. A partir d’ara reproduïm el text literal del que la presidenta va dir a diputades i diputats.

Parlament de Catalunya. Comissió de Salut. Exposició de Montserrat Soley, presidenta de l’Associació de Diabètics de Catalunya. Dijous 21 de juny de 2007.

Bon dia senyora presidenta, senyores diputades, senyors diputats.

En nom de l’Associació de Diabètics de Catalunya els volem agrair l’haver-nos convocat a participar en aquesta sessió per poder parlar sobre un tema que afecta al voltant de 400.000 persones a Catalunya, com és la diabetis.

La diabetis és una malaltia crònica ocasionada per la dificultat que te l’organisme per utilitzar el sucre que ingereix amb els aliments. Com a conseqüència el sucre s’acumula i resta a la sang ocasionant la hiperglucèmia (valors alts de glucèmia en sang) que donen lloc al diagnòstic de la diabetis. Aquesta situació es produeix perquè l’organisme fabrica poca insulina que és la hormona necessària per afavorir el pas de la glucosa de la sang als teixits (músculs, cervell...).

Hi ha diferents tipus de diabetis, els més comuns són el tipus 1 i el tipus 2. La diabetis tipus 1 es diagnostica generalment abans dels trenta anys. En aquest tipus de diabetis, el pàncreas produeix poca insulina, o no en produeix gens, per aquest motiu és imprescindible administrar-se insulina. El 10% de tots els casos coneguts de diabetis són del tipus 1.

La diabetis tipus 2 es presenta habitualment en persones de més de 40 anys, encara que actualment també s’està diagnosticant en adolescents i adults joves. La causa d’aquest tipus de diabetis no és només la producció insuficient d’insulina sinó també la mala utilització de la insulina per l’organisme.

Les persones amb diabetis podem portar una vida normal sempre i quan disposem del tractament adequat i, sobretot, d’una bona informació sobre com controlar-la. Mantenir el sucre a la sang a nivells correctes i estables requereix uns sèrie de coneixements elementals però fonamentals per garantir una bona qualitat de vida.

Des de l’associació centrem una bona part dels nostres esforços en informar i formar a les persones amb diabetis i als seus familiars a través de les múltiples activitats que organitzem durant tot l’any i que han pogut veure en la petita presentació que hem fet.

Catalunya, país desenvolupat i amb una bona cobertura sanitària universal i de titularitat pública, i tal com dèiem en el manifest que vam elaborar amb motiu el dia mundial de la diabetis de l’any 2006, una cobertura universal, per desgràcia no significa un tractament igualitari per a totes les persones amb diabetis:

• No tothom té les mateixes possibilitats de triar el tipus de tira que vol utilitzar per fer el control de glicèmia, amb un mateix tractament tampoc ofereixen el mateix número tires, tot i existir unes recomanacions prou detallades i consensuades.

• La periodicitat per anar a buscar receptes d’insulina i/o consumibles per fer controls, no és el mateix, a l’igual que la periodicitat de les revisions oftalmòlogiques que depenen del centre o de la zona geogràfica.

• En algunes zones del país hi ha manca de professionals endocrinòlegs, el que fa augmentar el període entre visites.

• L’accés a l’educació en diabetis tampoc és homogeni, hi ha una manca d’educadors en diabetis en general a tot Catalunya.

Pensem i defensem que tots els usuaris de la sanitat pública catalana han de tenir una igualtat d’informació, prevenció i tractament pel que fa a la diabetis. Hem d’eliminar les discriminacions que encara es produeixen en funció del territori on la gent viu o en funció del centre mèdic adjudicat o, fins i tot, en funció del personal sanitari que li correspon a cadascú.

Apel·lem l’administració sanitària catalana a anivellar –sempre per la part alta- aquestes desigualtats i fer que a Catalunya les persones amb diabetis, totes diferents entre nosaltres- puguem dir que som iguals en informació, prevenció i atenció mèdica.

L’administració catalana ens ha dit que d’aquest temes en prenen nota i tenim esperança que amb la recepta electrònica --encara que no a curt termini-- es podria millorar molt la gestió del material necessari pel bon control de la diabetis. És incomprensible que se’ns faciliti només una part del material necessari per fer l’autonàlisi, les llancetes no estan dins del catàleg de prestacions de la sanitat pública.

Es palès la problemàtica de la manca d’endocrinòlegs en general en tot el territori i en especial en algunes comarques. La desaparició progressiva de la figura de l’educadora en diabetis en molts centres sanitaris, figura que per nosaltres caldria potenciar, donada la importància de l’educació en diabetis per aconseguir un bon control dels nivells de sucre en sang.

Molts diabètics tipus 2 no se senten ben atesos, molts no els ha visitat mai un endocrinòleg. Se’ns diu que a molts metges d’atenció primària (davant la manca d’endocrinòlegs) se’ls està formant per a que atenguin a les persones amb diabetis tipus 2 i que quan es detecta un problema es deriva a atenció especialitzada.

Volem fer notar que els podòlegs i les diplomades en dietètica i nutrició son imprescindibles en el tractament i prevenció de la malaltia, i que a d’altres CC.AA. ja estan funcionant. La conselleria de salut ens ha dit que s’està treballant sobre ambdues propostes i que pel que fa a la podologia serà una realitat ben aviat, esperem que així sigui i que no es faci esperar gaire.

L’atenció psicològica de les persones amb diabetis i dels seus familiar, sobre tot en el moment del diagnòstic, és un tema encara pendent de resoldre. L’acceptació d’una malaltia crònica no sempre és fàcil. Des de l’associació intentem donar tot el recolzament possible en aquestes situacions, però en algunes ocasions l’experiència d’una persona que ha passat per una situació similar no és suficient i és fa necessària la intervenció d’un professional amb formació en aquests casos. Els psicòlegs també han de formar part de l’equip multidisciplinar que ha d’atendre a les persones amb diabetis.

No totes les actuacions que es fan des de l’associació es centren en l’àmbit sanitari. Tot i que pugui sembla que la diabetis pel fet de ser una malaltia molt coneguda, les persones que la pateixen no hagin de tenir problemes dins de la societat, no és del tot així.

• NENS AMB DIABETIS A L¹ESCOLA: Des de fa temps l’associació està oferint xerrades informatives/formatives que es fan a les escoles amb nens amb diabetis dirigides a tota la comunitat educativa. La postura del Departament de Salut i de l’ADC són bastant coincidents pel fet que l’objectiu és la plena normalitat a l¹escolaritat dels nens i nenes en totes les activitats. Mentre els nens no siguin autosuficients en l’autocontrol de la seva diabetis, cal que les escoles s’hi impliquin més. Donat que hi ha un buit legal, qui té bastant a dir-hi es la Conselleria d’Educació. L’increment d’intervencions de l’associació en temes relacionats amb nens amb diabetis i els problemes a l’escola durant aquest últim any ha sigut important, no tots els casos els hem pogut resoldre de manera satisfactòria.

• DIABETIS I SOCIETAT: Les persones amb diabetis podem fer qualsevol activitat laboral, sempre que estiguem ben compensades, però no sempre és així, en aquest moment les bases d’accés al cos de Mossos d’Esquadra no permeten que les persones amb diabetis, encara que tinguin un bon control de la diabetis s’hi puguin presentar, casos similars passen en altres convocatòries públiques. A les persones amb diabetis també ens resulta complicat accedir a les assegurances mèdiques en les mateixes condiciones que les persones sense diabetis, o bé se’ns exclouen certs serveis per motiu de la diabetis, o la sobreprima a pagar és important, un cas similar passa amb les assegurances de vida. I no cal que parlem del carnet de conduir, tot i que fa un temps vam aconseguir millorar la situació, la discriminació segueix existint.

Fins aquí un breu repassada dels temes que afecten centenars de milers de persones a Catalunya i que són la raó de ser de l'Associació de Diabètics de Catalunya.

Des de l'ADC ens agradaria que aquesta compareixença, la primera que mai hem fet, tingués continuïtat i que els diferents grups parlamentaris ens tinguin en compte a l'hora de tractar els temes que afecten les persones amb diabetis.

A partir d'ara resto a la seva disposició per si volen fer-me alguna pregunta. Jo procuraré respondre tan bé com sàpiga.

Moltes gràcies.

Tornar al Menú de Notícies