Aquests dies vaig assistir a l’esmentat Campus. No cal dir que l’extens programa, que abarcava tots els aspectes relacionats de forma directa o indirecta amb la DIABETIS i la qualitat dels ponents el feien molt atractiu, així com les diverses activitats paral·leles a les xerrades donaven mostra del munt d’hores esmerçades en la seva organització, així com --cal dir-ho-- les possibilitats econòmiques per utilitzar.

En primer lloc voldria dir que de forma general les conferències es mereixen un notable, encara que l’assistència de públic, arribi a un aprovat justet. D’acord que les jornades eren entre setmana, però un cop més s’ha verificat que costa engrescar la gent i els professionals per l’assistència a aquest tipus d’actes.

Com aspectes més positius voldria destacar les intervencions de la Sra. Judit Rodergas educadora en diabetis, que va presentar una ponència de molt nivell i amena i divertida alhora, que ens va recordar coses “que no fem gaire bé” en el nostre autocontrol.

També em va agradar molt la Dra. Lucrecia Herranz en la seva ponència sobre DIABETIS i EMBARÀS, on va remarcar la importància del bon nivell d’autoanàlisi de la dona diabètica abans de quedar embarassada, i durant els primers mesos de l’embaràs i que no cal culpabilitzar-la si no assoleix uns nivells òptims durant tota la gestació doncs no es gens fàcil, i això no vol dir que hi tinguin perquè haver complicacions.

Mes fluixeta per alarmista vaig trobar la intervenció dels metges que varen dissertar sobre eventuals complicacions. En qualsevol cas, remarcar que sempre és preferible actuar (prevenir) abans que no pas quan la patologia ja ha afectat altres òrgans (vista, cor, ronyons, peus, nervis...)

Un metge d’atenció primària va dir que ells es veien capacitats per atendre diabètics tipus II, i inlcús creu que es molt positiu doncs coneixen millor els pacients (a vegades gent de poble molt senzilla) encara que els “especialistes” havien de supervisar els historials o fer-se càrrec dels casos inestables que requereixen insulina.

També voldria subratllar la intervenció de la Presidenta del Col·legi de farmacèutics de Madrid. Va dir que les farmàcies (i els seus titulars) eren els grans oblidats i que podrien tenir un paper molt important en la distribució de medicació i explicació de formes d’utilització del material. Li vaig preguntar per la recepta electrònica i em va dir que tenia constància de “plans pilot” en algunes zones però que encara ho veia una mica llunyà (informatització etcètera) Una mica gerro d’aigua freda.

Els aspectes legals --i no perquè jo intervingués a la taula rodona-- varen gaudir de molta acceptació entre el públic assistent. Molts pares i mares varen plantejar situacions dels nens a les escoles. També es va xerrar sobre discriminació laboral, carnet de conduir, minusvalies... i personalment vaig criticar que no se’ns hagués tingut gaire presents a l’Estratègia Nacional en Diabetis (amb en Rafa Sánchez a davant), i que tenia dubtes amb quins mitjans econòmics i personals es volia portar a terme i sobretot, qui ho controlaria.

La intervenció dels mitjans de comunicació va ser normaleta. Es van posar unes falques de programes que surten a la Radio. Es va parlar del potencial i també de la perillositat (si no se sap destriar)que té internet i que la TV publica fa poques coses sobre diabetis, o en horaris de poca audiència. Algun va proposar fer un "culebrot" on el personatge principal fos diabètic i que això ajudaria a difondre els coneixements sobre la malaltia.

També es va parlar d’aspectes psicològics, de podologia, de nutrició i productes ligth i es van presentar alguns treballs sobre l’impacte a les famílies que han de compaginar la seva vida laboral i el control dels seus fills petits.

Finalment, el professor Enrique Roche va parlar sobre les diferents línies d’investigació amb cèl·lules mare, i el sempre genial --no puc ser objectiu-- Dr. Isaac Levy ens va fer gaudir d’una presentació molt bona sobre nous avenços, transplantaments...

A més, durant el campus hi havien molts expositors (laboratoris, galetes, associacions de diabètics...) ràdios locals i autonòmiques, premsa escrita i algunes activitats per mainada (a part de servei de guarderia on es feien jocs relacionats amb la diabetis). Es feien tallers on es podien fer de forma gratuïta retinografies, et miraven els peus (i com s’havien de cuidar) i feien hemoglobines glicades.

A tall de resum: tant de bo hi hagi molts campus més, i recordem que la DIABETIS ha de ser observada des de molts punt de vista. La malaltia s¹expandeix però tenim més recursos per controlar-la, i no oblidem mai la persona.

Jaume Oriell i Corominas

Tornar al Menú de Notícies