En Salvador Reig, diabètic i membre de l’ADC es va passar 63 (63!!) hores i mitja caminant sense parar en una cursa molt especial. Aquesta és la seva crònica:
A partir del dissabte dia 29 de setembre a les 12 del migdia, es va portar a terme a Barcelona la Extra Mile Endurathon (www.extramileendurathon.com), prova de resistència consistent en caminar el màxim nombre d’hores possible, parant només el temps just per fer les necessitats “tècniques” imprescindibles. Es tracta d’una marxa de resistència a un ritme còmode, menys de 4 quilòmetres per hora, i en la que només es pot parar un màxim de 5 minuts cada dues hores.
Durant la prova, el grup de participants, al principi 36, anàvem agrupats a un ritme aproximat de 4 quilòmetres per hora. A mesura que anava passant el temps i sobretot a partir de les 24 hores, es varen anar produint les lògiques baixes entre els participants, quedant només 6 participants que vàrem superar la barrera de les 50 hores caminant i d’aquests només 4 que varem arribar a les 63 hores i mitja. Acordarem repartir els tres primers premis en parts iguales, evitant així que cap dels quatre es quedés sense el merescut premi pel seu esforç.
Per a la majoria de nosaltres, el cansament produït per la impossibilitat de dormir durant tres dies va ser el major handicap. Personalment a nivell muscular estava bé però la son em jugava males passades i em costava concentrar-me. La resta de companys, que amb les hores passades junts s’havien convertit més en amics que en competidors, també manifestaven els mateixos problemes i per això varem decidir arribar a un acord i repartir els diners i els premis.
He de destacar la tasca de suport que varen realitzar familiars, amics i coneguts, entre ells alguns membres de l’ADC amb la seva presidenta al capdavant. A tots moltes gràcies.
Pel que fa als registres de les glucèmies la veritat es que només me’ls vaig fer durant les primeres 24 hores a un ritme de cada 6 hores. Així a les 12 del migdia vaig sortir a 195 mg/dl. A les 4 de la tarda em vaig menjar un entrepà de pernil i a les 6 estava a 175 mg/dl. A les 10 de la nit vaig sopar un altre entrepà, aquest cop de formatge, i a les 12 de la nit continuava estant a 210 mg/dl. A les 6 del matí, desprès de menjar un parell de barretes energètiques a les 4 de la matinada, estava a 180 mg/dl. A les 8 del matí vaig menjar un altre entrepà, aquest cop de tonyina, i un cafè amb llet i a les 12 del migdia, desprès d’estar caminant 24 hores, estava a 215 mg/dl.
Encara que aquests registres son una mica alts respecte al que seria recomanable en la vida diària, cal recordar que estàvem realitzant una activitat de llarga durada i convenia anar carregant els dipòsits d’hidrats de carboni periòdicament.
Així doncs aquests registres demostren que amb un bon entrenament, qualsevol diabètic pot afrontar una activitat física d’intensitat moderada, com la marxa a un ritme d’uns 4 km/hora, sense cap tipus de problema.
Salvador Reig