|
Declaració pública amb motiu del 14 de novembre – Dia mundial de la Diabetis
DIABETIS EN NENS I ADOLESCENTS
La diabetis és una de les malalties cròniques més comunes en la infantesa. Pot afectar nens a qualsevol edat, incloent-hi nadons. Tanmateix la diabetis en nens es diagnostica a vegades tard, quan el nen té cetoacidosi diabètica, si no es mal diagnostica completament. En moltes parts del món, la insulina, el principal tractament que els nens amb diabetis necessiten per sobreviure, no està disponible (o està disponible però és inaccessible per raons d'economia, geografia o limitacions de subministrament). Com a conseqüència, molts nens moren de diabetis, especialment en països pobres. Els més propers al nen, família, personal escolar, metge... poden no ser conscients dels senyals evidents. El Dia Mundial de la Diabetis 2007 pretén combatre això i establir amb fermesa que “cap nen no hauria de morir de diabetis”.
Avui, més de 240 milions de persones a escala mundial conviuen amb la diabetis. D’aquí a 20 anys, s'espera que aquest nombre augmenti a 380 milions. Els nens no s’escapen d’aquesta epidèmia global, amb les seves complicacions i amenaces. La diabetis tipus 1 està augmentant un 3% per any en nens i adolescents, i un alarmant 5% entre els infants més petits. Es calcula que 70.000 nens menys de 15 anys desenvolupen diabetis cada any (gairebé 200 nens al dia). Dels aproximadament 440.000 casos mundials de diabetis en nens més d’un quart viuen al sud-est asiàtic, i més d’una cinquena part a Europa.
La diabetis tipus 2 era vista tradicionalment com una malaltia d'adults. Avui, com a conseqüència del sedentarisme i dels canvis en alimentació, aquest tipus de diabetis està augmentant a proporcions alarmants en nens i adolescents. Als EUA, es calcula que aquest tipus de diabetis representa entre un 8 i un 45% de casos de debuts en diabetis en nens depenent de localització geogràfica. Durant un període de 20 anys, la diabetis tipus 2 s’ha doblat en nens al Japó, de manera que ara és més comuna que el tipus 1.
El diagnòstic de la diabetis té un impacte important en nens i les seves famílies. La vida diària dels nens és alterada per la necessitat de controlar nivells de glucosa de sang, prendre medicació, i equilibrar l'efecte d'activitat i menjar. Els topics i el desconeixement tampoc ajuden. En aquesta fase es molt important la informació que faciliten els professionals mèdics i el suport que les associacions de diabètics poden donar al nen i les seves famílies per arribar a entendre i acceptar millor la malaltia
L’autocontrol i una vida equilibrada són aspectes fonamentals per ajudar al desenvolupament normals d'infantesa i adolescència, que inclouen reeixir en escola i transitar cap a l’edat adulta. Per ajudar tant el nen com la família, i per assegurar la millor salut física i emocional possible del nen, el tractament hauria de ser compartit per un equip multidisciplinari amb bons coneixements pediàtrics. El treball coordinat d’especialistes mèdics endocrins, infermers, educadors i psicòlegs poden encaminar al nen cap a l’enteniment de la importància d’aquest autocontrol.
L’escola és, juntament amb la família, l’àmbit on el nen realitza gran part del seu desenvolupament. Per aquest motiu el suport també s'ha de donar per part del personal escolar. Els mestres i les escoles han de tenir el suport complert per part de l’Administració per poder fer-se càrrec del nen. Aquest suport inclou formació detallada sobre la malaltia, suport de professionals sanitaris quan es consideri oportú, dotació dels medis addicionals necessaris per cobrir les activitats escolars i recolzament sobre qualsevol responsabilitat jurídica que s’en pugui derivar. D'aquesta manera, nens amb diabetis del tipus 1 o del tipus 2 han de poder arribar a l’edat adulta amb el mínim d’impacte possible en el seu benestar.
La campanya de 2007 de la Federació Internacional de la Diabetis pretén elevar la consciència sobre l’augment de la incidència de la diabetis tant de la de tipus 1 com de tipus 2 en nens i adolescents.
La primera diagnosi i la primera educació són crucials per reduir problemes futurs. Els equips sanitaris, els educadors, els pares i tota la societat han d'unir forces per ajudar els nostres infants a evitar perills, complicacions i invalideses.
A Catalunya hi ha uns 1.000 menors de 18 anys amb diabetis, i en general, no tenen problemes per disposar de la insulina necessària per sobreviure, però a vegades si que tenen dificultats per disposar del material necessari per l’autocontrol de la diabetis, com són el número de tires reactives, o disposar de llancetes adequades, o de les agulles o xeringues del tamany adient al seu pes i edat.
No sempre és fàcil integrar els nens amb diabetis a les escoles, a alguns no els permeten quedar-se a dinar al menjador escolar, perquè no hi ha ningú que es faci responsable durant l’hora del menjador de fer-li el control i subministra-li la insulina. O tenen problemes per anar d’excursió, el mestre que està cada dia a classe amb el nen, no es vol responsabilitzar dels control o de subministrar la insulina, quan moltes vegades el que ha de fer, és supervisar que el nen ho faci, ja que a partir de certa d’edat, es forma als nens per a que siguin autònoms. Fa més de vint-i-cinc que l’ADC organitza colònies per a nens i joves amb diabetis amb l’objectiu de millorar l’autonomia i l’autocontrol de la diabetis.
Hi ha molts nens amb diabetis a Catalunya que viuen la seva diabetis amb molta normalitat, però n’hi ha uns quants que no. El propòsit d’aquest any de l’ADC-Associació de Diabètics de Catalunya, és que TOTS els nens amb diabetis la puguin viure amb la màxima normalitat possible.
Fem una crida a la societat catalana per tal que ens doni suport i participi en les activitats que organitzen les delegacions de l’ADC en moltes ciutats de Catalunya amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis 2007.
|